Publication
25 ANYS DE FICCIONS SOBRE L’11S.
Un repàs a la literatura sorgida de l’atac a les Torres Bessones, ara que se’n compleixen cinc lustres, mostra les diferents maneres d’afrontar un esdeveniment així.
Read Full Story (Page 1)
«És molt difícil sostenir la literatura sense que hi hagi una venda»
Manuel Vilas (Barbastre, 1962) que a principis de la dècada del 2000 va escriure Zeta, un llibre de relats entre el punk i el pop ambientats en una Saragossa fictícia i gòtica, ciutat on vivia aleshores, plena de zombis i éssers sobrenaturals, i fins i...
Read Full Story (Page 1)
«És molt danyós que les persones s’enfonsin en la solitud i l’aïllament»
El riure de Siri Hustvedt (Northfield, Minnesota, 1955). És el que més recordo de les meves converses amb ella. Un somriure il·luminador que apareix sempre al final de les seves reflexions, com si busqués restarhi transcendència, alleujar el pes que de...
Read Full Story (Page 1)
«L’autoficció és l’exemple de l’obsessió humana per un mateix»
Èpica, col·lapse, hecatombe, altes dosis de nihilisme... una energia perversa s’ha colat en el nostre temps, contagiant les nostres ments com un virus maligne. Amitav Ghosh ho explica remetent-se al context històric i al pensament humà a El gran...
Read Full Story (Page 1)
«La poesia és un gènere de ficció, ha d’explicar una història»
¿A qui li interessarà això? La pregunta resumeix el vertigen de tot escriptor davant les seves memòries. Però en el cas de Benjamín Prado (Madrid, 1961) hi havia «la sort», paraula talismà: la immensa sort d’haver viscut a foc les sis últimes dècades...
Read Full Story (Page 1)
«Per als nord-americans, els mexicans són els salvatges, i fa por»
El Govern mexicà té Sinaloa, l’estat al qual pertany la ciutat de Culiacán, en el nivell 4 de perillositat, el màxim previst. En aquests paratges convulsos, que ha mitificat fins a convertir-los en un espai fantasmal on el temps sembla aturar-se i tots...
Read Full Story (Page 1)
«La llengua és el diamant amb què tallem el nostre món»
La literatura de Clara Sánchez (Guadalajara, 1955) desborda emocions. Els seus pares li van ensenyar a llegir-les quan encara anava a l’escola. La primera cosa que feia al tornar a casa era observar la mare. Amb una sola mirada era capaç de saber com...
Read Full Story (Page 1)
ELS NO-LLOCS PER A ASSASSINS.
Els escenaris habituals de la literatura negra s’han anat transformant en espais sense arrelament ni aromes propis, molt en consonància amb els temps.
Read Full Story (Page 1)